Hi ha dos tipus de persones:

Els que davant d'un mirall es miren el cabell i els que es miren als ulls.

Tots fem servir els miralls per mirar-nos com anem... pero... quants els fan servir per mirarse a ells mateixos?¿

Aixó es transporta a tot arreu. La gent que quan parla amb tu et mira als ulls... es gent que es mira a si mateix. La gent que no sap on mirar... es gent buida.

M'alegra trobarme a despentinats pel carrer... fan servir els miralls per altres usos.

Quan et mires al mirall, i et mires a tu mateix... penses, penses coses sobre tu... sobre el que vols, el que necessites.... i reflexiones. Sobint, poden ser tonteries... sobint poden no serles... inclus pensar que son tonteries i no ser-ho.

M'agrada la gent que parla amb ella mateixa... gent que medita, i que com no, s'escolta... no pots pretendre escoltar als demes, si no ho fas amb tu mateix. El nostre cor sap avans que un mateix el que vol fer... el que necessita fer... quan no l'escoltem, es quan la caguem. Això si, cal consultar el nostre cap.. que es el que li posa seny a tot... jeje.

El mon necessita gent que es mira als ulls, i no al cul.



Feu un esforç, li acabareu pillant el tranquillo.


Saluuuut!

[ T ]

Tags: reflexio

Autor: David

Boníssim l'escrit Toni, un altre cop has escrit coses que algun cop m'han passat pel cap però mai m'havia atrevit a escriure, simplement aquest escrit és una veritat com un temple, grandeeee

Segueix així!